UNITAT 4: El sector de serveis

1. Les activitats del sector terciari

El sector terciari comprèn les activitats basades en la prestació de serveis de tota mena.

1.1. Característiques del sector terciari

• No es tracta d'activitats directament productives; són béns immaterials destinats a satisfer les necessitats de la població.
• És un sector divers i heterogeni.
• Una bona part del sector necessita mà d'obra qualificada; d'altra banda, és un sector econòmic que no necessita una mecanització excessiva.
• És un indicador del nivell de desenvolupament molt significatiu, perquè no està repartit uniformement arreu del món. Als països desenvolupats ocupa generalment més del 60% de la població activa; als països en desenvolupament no acostuma a superar el 35%.

El sector terciari

1.2. Tipus de serveis

El sector de serveis és molt divers hi ha diferents maneres de classificar-lo, però es poden establir dos criteris de classificació bàsics:

• Segons la titularitat:
  • Serveis privats: Són totes aquelles que són realitzades per particulars amb el fi de satisfer les necessitats individuals sectorials.
  • Serveis públics: Són aquells que són controlats per l'Administració amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats de la societat.
    Entre les activitats dels serveis públics destaquen les relacionades amb els diferents nivells de l'Administració, l'educació, els equipaments culturals, etc.
• Segons els destinataris:
• Serveis lligats a les empreses: Finances, comerç, transport...
• Serveis destinats al benestar social: Tenen com a primer destinatari les persones, i després de sanitat, oci, cultura...

2. El comerç i les seves característiques

2.1. L'evolució del comerç

El comerç és la compravenda de qualsevol producte i servei. L'aparició del comerç es va produir durant el neolític, a partir dels excedents que va aconseguir l'agricultura i la ramaderia, per mitjà de canvis de mercaderies.

2.2. Les característiques del comerç

• La dimensió mundial, atès que cada vegada és més important l'augment d'intercanvis comercials entre països.
• La ràpida distribució de les mercaderies gràcies al desenvolupament del transport.
• El volum cada cop més gran de mercaderies que són objecte de compravenda.
• La forta concentració espacial molt associada al procés de creixement de les ciutats.
• L'alt nivell d'evolució tècnic.

2.3. El comerç interior
És el que es duu a terme dins les fronteres d'un mateix estat. Es distingeixen dos tipus de comerços:

• Comerç a l'engròs o majorista: Consisteix en la compra directa als centres de producció de grans quantitats de mercaderies per tal de distribuir-les en volums més petits a comerciants.
• Comerç al detall o detallista: Mou quantitats inferiors de productes que els detallistes compren amb l'objectiu de vendre'ls directament al consumidor final.

Mercat local d'un poble (comerç interior)

3. La dimensió mundial del comerç

3.1. El comerç exterior

Actualment el comerç es caracteritza per l'intercanvi desigual entre els estats, que prové sobretot del tipus de productes que s'elaboren i del seu preu. Els països en via de desenvolupament exporten primeres matèries i productes alimentaris que són més barats en el mercat internacional i tenen una demanda més inestable que els productes transformats i d'alta tecnologia, que exporten els països rics. A més, els països del Tercer Món no solen controlar els preus de les mercaderies que exporten, que són fixats per les grans empreses multinacionals.

3.2. El comerç mundial

Els països mantenen relacions econòmiques regulars entre ells, la qual cosa produeix un gran intercanvi comercial de productes de tot tipus. Aquestes relacions impliquen l'existència d'importacions (compres efectuades a l'exterior), i d'exportacions (vendes fetes a altres països).

Actualment assistim a una mundialització cada vegada més gran de l'economia, de manera que moltes de les antigues barreres estatals han quedat separades.

3.3. Els fluxos comercials

El comerç a escala mundial genera uns «corrents» d'intercanvis de matèries primeres i de productes manufacturats que anomenen fluxos comercials. Aquests intercanvis configuren dues situacions molt diferents.

El comerç mundial és dominat per tres grans blocs, l'Europa occidental, l'Amèrica del Nord i el sud-est asiàtic, les zones més riques i industrialitzades del planeta. Les seves exportacions es basen en productes manufacturats i tecnologia, mentre que importen fonamentalment primeres matèries i combustibles fòssils.

Les exportacions dels països menys desenvolupats, els quals importen tecnologia i manufactures, es basen en les primeres matèries i en els productes agrícoles.

3.4. La balança comercial i la balança de pagaments

• Balança comercial: Diferència entre el valor dels béns o mercaderies que un país intercanvia amb els altres. Si el valor de les exportacions és superior al de les importacions, la balança comercial té superàvit; en el cas contrari, hi ha un dèficit comercial.
• Balança de pagaments: Total dels intercanvis comercials d'un país amb d'altres. En aquesta s'inclouen béns i mercaderies, serveis i transferències de capital.

3.5. Les principals organitzacions de comerços

La tendència de crear mercats únics es veu reflectida en la creació d'organitzacions regionals de cooperació econòmica o blocs comercials, que eliminen barreres aranzelàries i impulsen la lliure circulació de mercaderies entre els estats membres. Destaquem la UE, el NAFTA (North America Free Trade Agreement «Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord») i el Mercosur (Mercat Comú del Sud).

D'altra banda, s'han creat organismes internacionals que eliminen els proteccionismes duaners i liberalitzen totalment els intercanvis comercials. És el cas de l'OMC (Organització Mundial del Comerç) i el GATT (Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç).

4. Els transports

4.1. La revolució dels transports

El transport facilita el moviment de les persones i mercaderies, i permet la interrelació entre els centres de producció i les zones de consum.

El transport ha estat un gran instrument de progrés humà. Les constants innovacions tecnològiques han connectat diferents regions del món i han abaratit molt les despeses derivades del transport de mercaderies.

Els transports

4.2. Tipus de transports

Cada mitjà de transport requereix unes infraestructures determinades, a més a més de tenir avantatges i inconvenients que depenen del tipus de mercaderia que es vol transportar, la distancia que cal recórrer, etc. Generalment, els mitjans de transport es classifiquen en:

• Transports terrestres:
  • Per carretera: Les mercaderies són transportades per camions, que cada vegada són més especialitzats (frigorífic, cisterna...), mentre que en el transport de passatgers tenen un paper predominant els turismes.
    • Avantatges: Aquest transport ha estat beneficiat, sobretot en els països desenvolupats, per l'existència d'una àmplia xarxa de carreteres.
    • Desavantatges: Encariment dels costos a causa de l'augment de preus dels carburants, la saturació del trànsit, l'alt nombre d'accidents, l'impacte paisatgístic, etc.
  • Transport ferroviari: Les mercaderies són transportades per ferrocarrils.
    • Avantatges: La tecnologia ha permès millorar-ne la velocitat, la seguretat, la comoditat i la capacitat de càrrega. Quant al transport de persones, les línies d'alta velocitat, que assoleixen 300 km/h, han permès pujar moltíssim el nombre de passatgers. A més, és poc contaminant.
    • Desavantatges: L'augment dels preus del petroli l'ha convertit en un mitjà més competitiu.
  • Transport marítim i fluvial: Les mercaderies són transportades per grans vaixells.
    • Avantatges: Els avenços tècnics han donat lloc a vaixells molt especialitzats. Alguns estats han destinat importants recursos a la millora de les aigües interiors (regulació d'aigües, dragatge...), atès que el transport fluvial resulta força rendible per transportar grans mercaderies.
    • Desavantatge: Aquest tipus de transport és utilitzat bàsicament en països amb rius i canals aptes per a la navegació (Gran Bretanya, Alemanya, els EE.UU, Holanda, Rússia...).
  • Transport aeri: Les mercaderies són transportades per avions.
    • Avantatges: L'avió és un mitjà de transport molt ràpid; és adequat per a les grans distàncies (tant per a mercaderies, com per al transport de persones).
    • Desavantatges: Resulta car (excepte les línies de baix cost) i no disposa gaire capacitat de càrrega, la qual cosa fa que sigui un mitjà poc apte per al transport de mercaderies pesants.

Els camions (transport terrestre)

Els ferrocarrils (transport terrestre)

Els avions (transport aeri)

Els vaixells (transport marítim i fluvial)

Les mercaderies dels vaixells grans de càrrega s'emmagatzemen als ports.

5. Les xarxes de transport i les comunicacions

5.1. La revolució dels transports

En una època caracteritzada per la mobilitat de persones i mercaderies, el transport s'ha convertit en una peça clau del desenvolupament econòmic. Això explica que els estats dediquin gran part dels seus recursos a la creació d'infraestructures (ports, carreteres, autopistes, aeroports...), tot i que no tots els països disposen de mitjans suficients per poder dur a terme aquestes inversions.

5.2. Les xarxes de transport

Són el conjunt d'infraestructures de què disposa un país per tal de facilitar el moviment dels fluxos comercials i de les persones. Es dissenyen molt acuradament actualment i es necessiten moltes inversions per poder construir-les. L'expansió i el nivell d'organització de les xarxes de transport són clars indicadors del grau de desenvolupament d'una regió.

Els països desenvolupats tenen xarxes d'una gran densitat que han assolit un alt nivell tècnic (com és el cas del Japó, Austràlia, Amèrica del Nord i Europa occidental). Aquests es caracteritzen pel fet de disposar d'un sistema molt desenvolupat que facilita l'intercanvi de béns i la circulació de persones. En canvi, els països més pobres tenen dèficits molt greus i pateixen mancances molt importants.

Les xarxes de transport més utilitzades són les terrestres (carreteres, autopistes, xarxes de ferrocarril), però cal destacar els principals eixos de trànsit marítim i aeri.

• Xarxes marítimes més importants: Les de l'Atlàntic, el Pacífic nord, l'àrea de l'oceà Índic i el Mediterrani. Aquest tipus de transport ha estat afavorit per la construcció de canals com ara el de Suez, Panamà i Kiel, ja que estalvien força temps als vaixells.
• Xarxes aèries més importants: Les dels EE.UU, l'Europa occidental, Rússia i el Japó.

Les autopistes formen part de les xarxes de transport d'una regió.

5.3. Els mitjans de comunicació

Cal esmentar especialment els anomenats mitjans de comunicació social (premsa, ràdio, televisió...) dins del sector de les comunicacions. Aquests mitjans són els principals agents de transmissió d'informació i tenen una gran influència social, especialment els mitjans audiovisuals com la televisió.

També hi ha grans diferències a escala mundial en el sector de les comunicacions. Els països desenvolupats posseeixen i generen les noves tecnologies informatives, i apleguen els principals grups de comunicació i agències de premsa. D'altra banda, tot i que serveis tradicionals com el correu postal continuen sent emprats, el cert és que les anomenades autopistes de la informació adquireixen cada cop més importància, ja que ens permeten transmetre dades d'una manera instantània entre punts allunyats.

La globalització ha permès la difusió de les comunicacions i ha escurçat la distància entre els països, però també ha augmentat la desigualtat en un doble sentit: ha consolidat l'hegemonia dels països desenvolupats -i en especial dels EE.UU- com a productors d'informació i de productes audiovisuals i ha generat un augment de la desigualtat d'oportunitats en l'accés a la informació, ja que no tots els països disposen de les mateixes possibilitats per accedir a les noves tecnologies.

Els anys seixanta van ser clau en la consciència de massa, alhora que es desenvolupava la publicitat i es posaven de moda conceptes com usar i llençar.

6. El turisme

6.1. Les activitats turístiques

El turisme és el conjunt de desplaçaments no motivats per qüestions de treball / d'estudis. Des d'un punt de vista econòmic, el turisme no és tan sols l'afició de viatjar, sinó també totes les activitats relacionades amb l'organització de viatges i els serveis creats per satisfer les demandes del turista. El turisme va néixer al s. XIX com una activitat exclusiva de les classes benestants. En els darreres quaranta anys, però, s'ha convertit en un fet massiu als països desenvolupats gràcies a la millora del nivell de vida i a l'increment del temps dedicat al lleure.

6.2. Factors que condicionen el turisme

• Factors físics: El clima i el paisatge natural, amb tots els elements que el configuren (relleu, vegetació...).
• Factors humans: La importància del llegat cultura i artístic, l'existència d'infraestructures hoteleres i de lleure adequades, les facilitats en els mitjans de desplaçament i les motivacions personals.

6.3. Tipus de turisme

• Segons el desplaçament efectuat:
  • Interior / nacional: Es duu a terme dins un mateix país.
  • Internacional / exterior: La destinació turística és un estat estranger.
• Segons les motivacions que l'originen:
  • Turisme cultural: Característic de grans ciutats o de països amb un patrimoni cultural ric.
  • Turisme esportiu: Orientat a la pràctica d'activitats esportives.
  • Turisme de balneari i estacions termals: Consisteix a descansar i tractar uns tipus determinats de malalties.
• Segons la destinació escollida:
  • Destinacions de muntanya: Centra el seu interès en l'atractiu paisatgístic que ofereix i en la pràctica d'esports d'hivern com l'esquí.
  • Destinacions al litoral: Destinacions on el sol i el mar són un gran atractiu per les persones que busquen zones càlides.

6.4. Principals destinacions turístiques

Tres zones, alhora emissora i receptores, tenen una posició dominant amb relació a tota l'activitat turística: l'Europa occidental, l'Amèrica del Nord i el Japó. Com a principals destinacions turístiques mundials destaquen la conca mediterrània, França, la Gran Bretanya, els EE.UU, la zona del Carib i l'Orient Llunyà (Xina, Japó, Tailàndia...).