UNITAT 2: Les activitats agràries i pesqueres

1. Factors que condicionen l’espai agrari 

1.1. La diversitat dels espais agraris
No tots els sòls s'utilitzen per a l'agricultura, perquè alguns són muntanyes i boscos, i d'altres pertanyen a zones difícils de conrear. Els espais agraris són molt diversos a escala mundial, perquè estan condicionats per diferents factors que n'han marcat l'evolució i la configuració.

L'agricultura

1.2. Factors físics
Els factors físics que influencien l'agricultura són:

• El clima: Les pluges i la temperatura determinen les classes de plantes que es poden conrear.
• El relleu: Segons que la zona sigui accidentada o plana, el relleu pot dificultar o afavorir l'activitat agrícola.
• El sòl: Segons quina composició tingui el sòl, el grau de fertilitat de la terra serà més o menys elevat, o més apropiat per a un determinat tipus de conreu.

1.3. Factors humans
El paisatge natural també experimenta canvis a causa de nosaltres. Aquests  canvis divideixen en:

• Factors demogràfics: Fan referència a la pressió demogràfica exercides pels diferents grups humans sobre la superfície agrària.
• Factors socioeconòmics:
• El volum de la població: L'augment de la població fa que també augmenti la zona conreada.
• La dimensió de les explotacions: Diferenciem latifundi (gran propietat), propietat mitjana i minifundi (petita propietat).
• L'aplicació d'avenços tècnics i científics: Maquinària, llavors, fertilitzants, plaguicides, etc.
• La incidència del mercat: L'agricultura de mercat està destinada a obtenir la màxima producció i benefici; l'agricultura de subsistència satisfà les necessitats de petites comunitats.

• Factors polítics: Les polítiques agràries també afecten l'espai agrari.
• Les reformes agràries: Milloren la situació social i econòmica dels agricultors.
• L'aplicació de programes agraris i de desenvolupament rural: concessió de subvencions, préstecs a baix interés, ajuts a la formació, etc.

2. Paisatges agraris i sistemes de conreu

2.1. La parcel·lació
Una parcel·la és cadascuna de les parts en les quals es divideix una zona agrària. Segons la mida / delimitació de les parcel·les, els camps poden ser oberts o closos.

• Openfield: És un paisatge d'Europa central. Es caracteritza pels camps oberts, situats al voltant del poble. Les parcel·les solen ser allargassades.
• Bocage: És un paisatge de l'Europa atlàntica. Els camps estan separats per barreres d'arbres o murs.

El bocage i l'openfield

2.2. Els sistemes de conreu
Podem distingir diferents sistemes de conreu:

• Segons l'aprofitament de la parcel·la:
• Agricultura intensiva: Intenta aconseguir el màxim rendiment de la terra amb fortes inversions en maquinària, adobs, fertilitzants, llavors seleccionades, etc.
• Agricultura extensiva: Practicat sobre grans extensions de terreny, és una agricultura poc avançada que fa servir mitjans força rudimentaris. Utilitzen la tècnica del guaret.

• En funció de les espècies conreades:
• Monocultiu: Es conrea un sol tipus de producte destinat al mercat mundial. Permet un alt grau d'especialització i una elevada quantitat de produccions.
• Policultiu: Es conreen diferents productes destinats a l'alimentació dels pagesos o al mercat local / comarcal.

• En funció del sistema de reg:
• Agricultura de secà: Conreus que no reben aportació d'aigua de la mà de l'home, adaptats a una zona de pluges irregulars.
• Agricultura de regadiu: Conreus que fa servir sistemes artificials de reg. És més rendible que la de secà.

3. L'agricultura tradicional

3.1. Els sistemes agrícoles tradicionals
Es caracteritzen per l'ús d'una tecnologia endarrerida. Dóna lloc a una escassa productivitat. Hi ha:

• Agricultura extensiva de subsistència: Localitzada en algunes regions del Tercer Món, es tracta d'una agricultura poc desenvolupada d'autoconsum; es caracteritza per un ús extensiu del sòl i una baixa productivitat.
• Agricultura itinerant: És un tipus d'agricultura de subsistència practicat a l'Amèrica Central, la conca de l'Amazones, l'Àfrica central i el sud-est asiàtic. Consisteix en el conreu d'una clapa de bosc cremada; les cendres s'utilitzen com a adob. S'hi practica el policultiu i al cap d'unes collites, la terra perd riquesa natural.
• Agricultura irrigada intensiva: Agricultura intensiva amb una producció orientada a alimentar un alt nombre de població molt densament poblades (Àfrica, Orient Mitja, Àsia...).

3.2. L'agricultura mediterrània
L'agricultura mediterrània ha experimentat força canvis:

• L'agricultura de secà:
• Conreus: Blat, vinya, olivera; són adaptats perfectament a una zona àrida.
• Tècniques: Han evolucionat molt en els darrers temps. El guaret ha anat desapareixent i ha augmentat la mecanització de les tasques agrícoles.

• L'agricultura de regadiu: És una agricultura intensiva, més rendible que els conreus mediterranis tradicionals.
• Conreus: Hortalisses, cítrics, farratges.
• Tècniques: Reg per aspersió o el gota a gota.

Reg de gota a gota

Reg per aspersió

 








En algunes zones s'ha desenvolupat una agricultura intensiva basada en hivernacles. La seva comercialització es ràpida i se n'obtenen preus molt alts; s'aconsegueix una producció primerenca en una època desproveïda.

4. L'agricultura de mercat

Aquesta agricultura és especulativa; busca obtenir el màxim rendiment per tal d'orientar la seva producció amb vista al mercat. S'apliquen tècniques de conreu sofisticades per a aconseguir força excedents.

L'agricultura especulativa

4.1. Agricultura especulativa
Pròpia de països com els EE.UU, el Canadà i Austràlia, aquesta agricultura va destinada a l'exportació. Es caracteritza pel predomini de les grans explotacions (de cereals), molt mecanitzades i de rendiments molt alts.

4.2. Agricultura intensiva de l'Europa Occidental
Es duu a terme una agricultura força mecanitzada amb fortes inversions de capital que genera uns alts rendiments. El nombre de gent que es dedica a l'agricultura és escàs i tendeix a disminuir.

4.3. Agricultura de plantació
En trobem a les zones tropicals / subtropicals d'Amèrica, Àfrica i Àsia. S'especialitzen en el conreu de sucre, cafè, cacau, te o fruita tropical. Solen estar en mans de multinacionals que volen produir amb costos mínims. Es caracteritzen per:

• Assolir unes grans dimensions.
• Produir en grans quantitats i estar molt tecnificades.
• Ocupar una mà d'obra abundant i barata.

5. L’aprofitament forestal i la desforestació

5.1. L'explotació dels recursos forestals
Consisteix en la gestió i aprofitament de la riquesa dels boscos, i en el conreu d'algunes espècies per produir fusta i arbres per a la repoblació forestal. És una activitat econòmica destacada en països amb una gran superfície boscosa.
 
5.2. Tipus de bosc i la seva explotació
Els boscos ocupen el 31% de la superfície total de terra. Actualment només queden grans extensions de boscos en estat natural en la Federació Russa, el Canadà, el Brasil, la Xina i els EE.UU. Les grans zones forestals del món són:

La desforestació és un problema greu

• Bosc equatorial: Selves situades en zones càlides amb pluja abundat i regular tot l'any (Amazones, Congo, etc.). Hi ha un gran nombre d'arbres amb una gran valor econòmic. Per això, es fa una explotació excessiva i incontrolada en aquesta zona forestal. S'extreuen fustes com la caoba, el cedre o el banús, i productes com el cautxú, olis vegetals i plantes medicinals.
• Bosc boreal: Està situat en zones de clima fred a l'hemisferi nord (Canadà, Escandinàvia, Federació Russa, etc.). Hi creixen arbres resistents als rigors climàtics. Abunden les coníferes de fusta tova (pícees, avets, etc.), utilitzades en fusteria, construcció d'habitatges i fabricació de paper.

• Bosc temperat: Està situat a les zones temperades del planeta (tots els continents excepte Àfrica). No ocupa àrees extenses, perquè creix en zones molt poblades. Hi abunden els arbres de fulla caduca (fajos, roures, castanyers, etc.), utilitzades en fusteria i fabricació de mobles.

6. La ramaderia

És l'activitat econòmica destinada en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne productes com la llana, el cuir o els ous, o per fer tasques agrícoles. Aquesta activitat està condicionada per factors físics i humans, com el clima i el grau de desenvolupament d'una país. Hi ha dos tipus de ramaderia: la intensiva i l'extensiva, que tenen un caràcter comercial.

6.1. La ramaderia extensiva
Es caracteritza per:

• Necessitat de grans espais on els ramats pasturen i s'alimenten d'herbes (també poden rebre alimentació complementària en espais tancats).
• No requereix instal·lacions sofisticades (com a la intensiva) ni mà d'obra. Tot i així, es necessita capital per fer operacions de compra / venda del bestiar.
• És generalment ovina i bovina, però hi ha països on es dóna també el bestiar equí i caprí. Aquest tipus de ramaderia es practica en països amb molta terra de pastura (Argentina, Austràlia, Federació Russa, EE.UU, Xina).

La ramaderia extensiva

6.2. La ramaderia intensiva
Es caracteritza per:

• Cria de bestiar de manera estabulada: en espais tancats on s'alimenten amb pinsos i es sotmeten a una seguiment veterinari regular per evitar malalties.
• Grau de tecnificació i productivitat molt altes. Aquest tipus de ramaderia es característica dels països desenvolupats.

  
  

  

  La ramaderia intensiva

7. La pesca

És l'activitat econòmica destinada en la captura d'animals aquàtics al mar, als llacs o als rius. La població mundial obté de la pesca el 16% de les proteïnes animals consumides (el 30% en alguns països asiàtics), on és una part principal de la dieta. Els països pesquers més importants són la Xina, el Perú, el Japó, els EE.UU, Xile, Rússia, Índia, Tailàndia, Noruega, Islàndia, les Filipines, Dinamarca i Espanya. 

7.1. L'explotació dels recursos pesquers
Generalment, l'explotació marina es fa en zones on es concentra més peix i el nombre de captures es més elevat. Aquestes zones tenen unes condicions determinades, com l'abundància de plàncton, la temperatura de l'aigua, entre d'altres. Les principals espècies capturades són el bacallà, les anxoves, les sardines, la tonyina i el bonítol.

Les principals àrees de pesca són:

• Zona atlàntica (22% de les captures mundials): nord d'Europa i costes de l'Àfrica occidental.
• Zona pacífica (68% de les captures mundials): costes asiàtiques del Pacífic i de l'Àmerica del Sud.
• Zona índica (9% de les captures mundials): costes d'Índia, Tailàndia i Indonèsia.
  
  

7.2. La sobrepesca 

Un dels principals problemes que pateix la pesca és l'esgotament dels recursos marins, deguts a la sobreexplotació, que posa en perill la reproducció i renovació de moltes espècies. Moltes organitzacions internacionals i governs del món han aprovat mesures per resoldre aquest problema: restricció d'algunes tècniques de pesca, l'establiment de dimensions mínimes en les captures, limitació de la capacitat de les flotes, entre d'altres.

 

400 tones de peixos en una xarxa d'un vaixell pesquer xilè

7.3. L'aqüicultura
És el conjunt d'activitats destinades a la producció d'espècies aquàtiques. A causa de l'elevat consum, ha augmentat de manera significativa la producció de l'aqüicultura. És un recurs important en països poblats com la Xina; tot i així, es va obrint un espai als països d'Europa i de l'Amèrica del Nord. Es crien espècies, com les ostres, els musclos, gambes o salmons, tant en zones costaneres com en piscifactories. L'aqüicultura podria pal·lia l'efecte negatiu de la sobreexplotació pesquera, però comporta alguns riscos com la destrucció de les àrees costaneres per establir-hi piscifactories, substàncies químiques utilitzades per netejar les aigües, etc.

Aqua-Boy, un vaixell noruec dedicat a la piscicultura de la costa oest escocesa